Metàfora de l'ordinador com a mestre

A partir dels anys 50 va aparèixer una nova metàfora: L’ordinador com a tutor.

Les màquines van començar a veure’s com a màquines d’ensenyar, doncs l’evolució tecnològica va fer que els ordinadors poguessin substituir de certa manera als professors o les activitats que els mestres feien a classe.

Els processos bàsics que fa un mestre són:

• iniciació de la mà del docent: l’alumne pot fer preguntes, per tant, està donant una resposta
• procés final (avaluació): el professor veu com l’alumne a evolucionat (qui valora, qui qualifica és el professor)

Aquests processos, però, també es poden fer a través de l’ordinador:

• l’ordinador mostra uns continguts als alumnes, a continuació l’alumne respon a una sèrie de preguntes (valoració de contingut)
• avaluació: l’ordinador és capaç d’emmagatzemar les respostes i per tant, veure com a evolucionat la persona.

Un exemple clar és el programa JClic, una eina molt útil a nivell educatiu sobretot a les etapes d’educació infantil i educació primària. Aquest programa permet als infants realitzar un munt d’activitats de totes les matèries, i inclús permet als mestres crear-ne si es descarreguen el programa. El JClic després de realitzar una activitat et posa en una barra inferior una petita frase de felicitació, o t’encoratge a seguir intentant-ho depenent del teu resultat. A la dreta d’aquesta frase et diu el nombre d’encerts, el nombre d’intents i el temps que s’ha trigat per acabar l’activitat. A més, totes les activitats queden registrades, de manera que el mestre pot veure l’evolució de l'alumne.

Jo vaig utilitzar molt el JClic quan feia educació primària, a l’escola no en feien un ús molt elevat, simplement el que creien que era necessari, però a casa si que els meus pares m’animaven a que utilitzés el programa. La veritat és que ho recordo com un joc i m’imagino que alhora devia aprendre o reforçar allò après.

Tornem a la metàfora dels ordinadors i els mestres. A partir del moment en què les màquines van agafar un paper important en l’educació un gran nombre de mestres van començar a tenir cert recel a les màquines, doncs tenien por que acabessin substituint als docents. Tot i així, de moment no ha passat, i el que actualment fan molts mestres és intentar que les màquines siguin una eina més que els alumnes aprenguin a utilitzar adequadament. A més, és evident, al menys per mi, que una màquina no pot substituir el mestre, doncs el tracte amb la persona, amb un igual, és important. I en moltes ocasions els infants necessiten un tipus de suport que la màquina no pot donar. Per exemple, una màquina, si tu no saps la resposta, et donarà la resposta correcta, mentre que un mestre no et donarà la resposta, sinó que ajudarà a l’alumne a buscar per si mateix la resposta a través d’altres camins.

Jo personalment no sóc una entusiasta de les màquines, de fet, sóc d’aquest col·lectiu que pensa que en algunes escoles potser s’està fent un ús abusiu de la tecnologia, però sóc conscient que no en sé prou del tema, i per això n’estic aprenen.