Imatges i Paraules

<<Una imatge no val més que mil paraules>>

Actualment les imatges han agafat molt de valor i en ocasions es considera que <<una imatge val més que mil paraules>>, però per Tuson, amb el qual coincideixo, les imatges formen part del nostre dia a dia, però no tenen la importància que se'ls atribueix arribant a creure-les superiors a les paraules.

El llenguatge i la parla és una característica distintiva de l'ésser humà, ens és imprescindible com a espècie en l'àmbit de la comunicació. Per dir una paraula es triga entre mig i dos segons, però per representar aquesta paraula com a imatge trigues molt més, no és útil la comunicació per imatges.

La presència d'imatges avui en dia és abassegadora, però hi han moltes idees, com la finalitat, que no es poden transmetre amb imatges, en canvi, les paraules poden crear imatges sense límit en les nostres ments.

És evident que les imatges ens són molt útils en molts casos, però la realitat és que les imatges i les paraules han de viure en pau sense que les primeres siguin considerades superiors.

<<Pensem, ara, en dos caçadors a l'aguait d'una peça (un bisó, per exemple) que traurà el ventre de pena a la colla que els espera, famolenca i delerosa, dins la cova. Tenen els arcs tensos, els ulls fits en els punts precisos: un al coll del bisó, l'altre a la pansa. I, de cop, el  primer caçador li ha de dir al segon que més val que tots dos disparin al coll. Destensa l'arc, toca l'espatlla de l'ami i dibuixa a terra les imatges del canvi de plans. El bisó, mentrestant, fa quatre o sis passes, desapareix rere els matolls, i també s'esfumen les esperances d'afegir una mica de proteïnes necessàries a la dieta. És clar que els humans vam desenvolupar llengües orals i no pas d'imatges! I és per això que encara sobrevivim en aquesta terra, potser difícil, on els animals es poden amagar en un tres i no res>> TUSON, J. (2001). Una imatge no val més que mil paraules. Barcelona: Ed. Empúries

El Llenguatge

El llenguatge és una eina a través de la qual ens expressem i pensem però normalment és simplificat en la definició que és un mitjà de comunicació. La realitat és que és molt més que un mitjà de comunicació, és el distintiu de l''ésser humà i la seva funció capital és transmetre informació.

El llenguatge per una banda ens permet organitzar l'entorn, és a dir, categoritzar. Gràcies a ell podem anomenar i classificar el que ens envolta i reduir i ordenar les percepcions de l'entorn. Per altra banda el llenguatge ens permet el pensament, cal la implicació de tots dos factors per poder portar-se a terme tant l'acció de parlar com la de pensar, això ho va desenvolupar Lev Vigotsky. L'autoexpressió, és a dir, el fet de dialogar amb nosaltres mateixos, també és possible gràcies a l'existència d'aquest llenguatge que ens permet desenvolupar els nostres propis pensaments.  A més, el llenguatge és el suport de la memòria, té un paper molt important en la formació de la identitat personal i ens ajuda a transmetre coneixements de generació en generació doncs la realitat en paraules es pot recordar.

El llenguatge, com he dit anteriorment, és un distintiu de l'ésser humà, és un monument de la naturalesa. Tothom té el mecanisme d'adquisició de llenguatge, és a dir, tothom està preparat per descobrir el funcionament de la llengua, és una condició sinecuanum de l'ésser humà. Aquest mecanisme fa possible l'aprenentatge lingüístic i aquest procés es realitza en el còrtex cerebral, que també marca els límits de l'aprenentatge. Naixem amb la prediscposició a aprendre llengües, el mecanisme és capaç de detectar la llengua de l'entorn i ens fa capaços d'aprendre-la, com ho fa? doncs durant el primer any de vida observa, descobreix i aplica l'estructura de la llengua i és per aquest motiu que ens resulta més fàcil aprendre llengües que tenen una estructura semblant (per exemple: una persona que parli català li serà relativament fàcil aprendre italià perquè totes dues són llengües romàniques i tenen una estructura semblant).

Però, què és la llengua? la llengua és un sistema de signes orals propi d'una comunitat, i dic sistema i no conjunt perquè hi ha una relació entre aquests signes orals. Cal recordar que llengua no és el mateix que dialecte, un dialecte és una varietat dialèctica parlada en una àrea geogràfica concreta (per exemple el balear). Hi ha entre unes 3500 i 4000 llengües el món per uns 200 països i això dona una mitjana de entre 16 i 20 llengües per país. És evident que no tots els països tenen unes 16 llengües i amb això vull dir que hi ha un gran desequilibri, hi han països amb poques llengües i altres amb moltíssimes.

Una llengua és llengua quan els cinc nivells tenen estructures pròpies. Quins 5 nivells? doncs el sistema de signes orals que he anomenat en la definició de llengua s'organitza en diversos nivells i són aquests cinc:

- el nivell pragmàtic: s'encarrega del discurs, és a dir, del sentit i hi té una gran influència la corba melòdica.

- el nivell semàntic: dóna significat a la oració i la paraula.

- el nivell sintàctic: dóna una estructura a les oracions.

- el nivell morfològic: s'encarrega de la forma interna de les paraules.

- el nivell fonètic: s'encarrega del so.

La Comunicació i la Competència Comunicativa

L'ésser humà és un ésser social i una de les seves característiques distintives és la parla, el fet de aprendre a parlar, comunicar-se és una experiència social. La Comunicació és l'intercanvi d'informació entre subjectes. Tots els éssers humans tenim la capacitat per desenvolupar la comunicació, és a dir, tenim la competència comunicativa. Podem dominar la llengua, però si no som eficaços significarà que tenim una competència comunicativa baixa.

Per ser competents comunicativament hem de dominar quatre àmbits:

- la competència lingüística/gramatical: fa referència al domini del codi lingüístic i s'ocupa del nivell fonològic, és a dir, del so, del nivell morfològic, del nivell sintàctic i del nivell lèxic i semàntic.

- la competència sociolingüística: fa referència a les regles socioculturals d'ús, per tant, depèn de la situació, l'objectiu i acords en la interacció (per exemple el fet de dir - Bon profit - abans de començar a menjar).

- la competència discursiva: fa referència a la combinació de formes gramaticals i significants per aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere. Quan parlo de coherència em refereixo a que les diferents oracions d'un text no siguin contradictòries, que tinguin una relació (es poden utilitzar connectors). Per text cohesionat em refereixo que el text respongui a l'objectiu i finalitat que té vist com a una unitat.

- la competència estratègica: fa referència a les estratègies de comunicació verbal i no verbal que es poden utilitzar per compensar limitacions i insuficiències, és a dir, el fet de tenir recursos per evitar les limitacions i perquè l'acte de comunicació tingui un millor resultat.

Quan pensem en un bon comunicador majoritàriament ens fixem en les competències estratègiques, recordo un parell d'exemples de persones que considero bones comunicadores i són l'Alfred Picó i l'Oriol Junqueras.

Qui sóc jo?

El meu objectiu és arribar a ser mestra, ser una bona professora que pugui ajudar als seus alumnes tant en els problemes que li sorgeixin acadèmicament com emocionalment. Per poder ajudar els alumnes que algun dia tingui els hauré de conèixer, saber quin és el seu entorn, quin és el seu caràcter, la seva personalitat, però abans m'hauré de conèixer a mi mateixa per poder arribar a ser la professora que algun dia vull ser.

A classe hem fet una activitat per conèixer-nos a nosaltres mateixos i tot i que ha estat bastant complicat he arribat a la conclusió que sóc una persona vital. M'agrada la vida, ser feliç i transmetre aquesta felicitat. Per una banda sóc una persona molt alegre, sempre tinc un somriure a la cara que m'agrada regalar, però per altra banda tinc una vessant força melancòlica i m'agrada pensar en el meu passat i tot allò que podria haver estat diferent. Sóc bastant directa, m'agrada passar a l'acció ràpidament i no perdre el temps. Sóc força comprensiva i empàtica. La meva principal característica negativa és que sóc força desordenada, necessito portar un ordre excessivament disciplinat perquè sinó no sé mai on he deixat les coses.

Per parlar de mi no només he de parlar de la meva personalitat, també he d'explicar allò que m'agrada i sé fer. M'agrada molt la música, cantar-la, ballar-la i interpretar-la, toco el piano, és un dels meus hobbies. Tot i que en els darrers anys per diferents situacions no he pogut fer massa esport m'agrada molt, m'agrada molt la gimnàstica, l'equitació i esquiar. També m'agrada molt llegir, sobretot novel·les d'amor o policíaques, però també m'agrada llegir teatre. Estranyament, i ho dic perquè avui dia entre els joves no és massa comú, m'agraden les llengües, tinc un bon nivell d'anglès i sé defensar-me en francès a part de dominar el català i el castellà.

Aquest és un petit resum de qui sóc jo, espero que quan acabi els meus estudis d'Educació Primària em conegui una mica més a mi mateixa i pugui ampliar aquest escrit.

M'identifico amb aquesta imatge perquè m'agrada molt el mar,
em transmet tranquilitat i em sento feliç quan el tinc a prop.
L'horitzó em fa plantejar els misteris de tot allò que no conec.

GOOGLE DRIVE

Google Drive és una eina que permet emmagatzemar, crear, modificar i compartir arxius i carpetes de tot tipus en un únic lloc. Aquesta eina pot ser utilitzada des de qualsevol lloc amb accés a internet, no és necessari portar un suport material com el pen drive.

Des del Google Drive pots crear documents, presentacions, fulls de càlcul, etc, però també hi pots penjar les carpetes, documents, etc. que no has creat en el drive. A més, manten actualitzats tots els elements automàticament de manera que pots modificar els documents o bé tornar a versions antigues. Una altra característica a destacar és la seva sincronització amb altres ordinadors de manera que persones des de diferents llocs poden treballar simultàniament un mateix document.


El google drive és molt útil per l'educació, doncs actualment vivim en un món en el qual la velocitat és un valor per si mateix. El google drive permet a l'Infant estar actualitzat en tot moment i a l'hora de fer treballs en grup ja no cal quedar una tarda, cosa molt difícil doncs els nens sempre estan fent activitats, i es pot quedar al drive per fer la feina. A més, hi ha el xat que permet comunicar als companys allò que un pensa o una nova idea sense escriure en el document. Per el mestre també és molt útil doncs si els alumnes comparteixen el treball amb el mestre aquest pot veure l'evolució del treball i pot fins i tot fer recomanacions mitjançant les etiquetes.

Amb un grup de 4 companyes hem fet una valoració de la utilitat del drive i el que ens pot aportar el seu ús a la universitat:

Reflexió drive from juditav

COED i GITIC

COED és l'acrònim de Comunicació Oral, Escrita i Digital, i GITIC ho és de Gestió de la Informàtica i les TIC. Aquestes dues assignatures conformen un mòdul dins dels estudis d'educació primària i treballen conjuntament amb la finalitat que els alumnes assolim unes competències en diversos àmbits. Aquests àmbits són el cognitiu tecnològic, el metodològic, el tecnològic, el lingüístic, el social i l'organitzatiu.

COED és una matèria que pretén ser un instrument perquè els alumnes arribem a dominar l'expressió oral, escrita i audiovisual per tal que siguem uns bons comunicadors, una característica essencial per ser un bon mestre.

GITIC és una assignatura que ens facilitarà als estudiants la utilització de les eines TIC i ens ensenyarà a gestionar la informació de forma eficaç.

Aquest bloc forma part d'un exercici del mòdul que formen aquestes dues matèries i pretén ser un dossier d'aprenentatge en el qual l'estudiant descriurà, reflexionarà i ampliarà els aprenentatges.