infant

infant
infant creatiu

dimecres, 11 de desembre del 2013

Una bona exposició

Avui a classe de COED hem parlat sobre com fer una bona exposició i hem considerat que el més important és l'estructura del discurs.

Primer ha d'haver-hi una introducció que presenti el tema i els objectius, per tant el "Què". En aquest moment la concentració del públic és alta i per tant no s'ha d'abusar i intentar donar molta informació, hi ha d'haver-hi més o menys un 10% de la informació que es donarà en tota l'exposició. Durant la introducció s'ha de dir sobre el què es parlarà. És important començar bé el discurs, doncs "Allò que comença bé ja està mig acabat".

Per introduir hi han una sèrie de fórmules útils:

  • Definició
  • Presentació d'objectius
  • Presentació del guió
  • Preguntes
  • Lectura mental
  • Documentació
  • Afirmació provocadora
  • Anècdota
La segona part de l'exposició és el desenvolupament en el qual la concentració del públic baixa però no es manté sempre baixa, hi ha alts i baixos i l'orador ha de tenir l'habilitat per controlar aquests alts i  baixos segons el seu interès i el seu objectiu. Acostuma a ser el 80% de la informació en l'exposició.

La tercera part és la conclusió en la qual hi ha la síntesi, és a dir un recull i una reflexió sobre les idees. S'ha de tenir en compte que la concentració torna a pujar i el públic de l'exposició vol una resposta a la pregunta que venen a resoldr. Ocupa el 10 % de l'exposició. 

Després de la conclusió hi ha el tancament del discurs, que té varies fórmules que es poden utilitzar:
  • Repetir la introducció
  • Invitació a l'acció
  • Anunci d'un esdevenimet futur
  • Promesa
  • Apel·lar als sentiments
Per fer una bona exposició, però, no només és important l'estructura, també hi han altres característiques a destacar:
  • llengua neutra, precisa i accessible per el públic
  • discurs no influit per la prosa escrita o tècnica
  • oferir definicions dels termes més especialitzar o abstractes
  • tenir en compte els connectors lògics que cohesionen el text (perquè, per tant, en conseqüència, no obstant això, en canvi...)
  • Tenir en compte els marcadors textuals (en primer lloc, en segon lloc; d'una banda, de l'altra,...)

Decàleg del Bon Orador

Un cop tots hem llegit el llibre de "Com llegir bé en públic" hem decidit que ja que hem de fer un munt d'exposicions i que quan siguem mestres haurem d'estar constantment comunicant-nos amb els nostres alumnes, és molt adequat fer un decàleg del bon orador. L'hem fet entre tota la classe ha quedat força llarg. Tot i així considerem que és molt complet i útil.

1) Eleborar un guió: carcassa del discurs, conjunt d'idees principals, ordenades; (segons l'objectiu o finalitat de l'autor), diferenciar el guió (propi) i el suport material complementari. El guió concebut com a eina de suport (no com a falta de preparació)

2) Respondre a les 3 preguntes (elements bàsics): Per què? (correspon a l'objectiu = informar, etc.) Què? (correspon al registre) Qui? (correspon al destinatari, públic = per respondre utilitzar recusos com: anar abans, demanar opinions, portar preparats diferents inicis de l'exposició) Com? (correpon als mitjans de suport)

3) Llenguatge oral, clar, precís i concís. No es tracta de resumir sinó trobar la paraula indicada. S'aconsegueix ser clar: frases curtes i simples, utilitzar un ordre gramatical lògic (subj. + verb), substituir les frases negatives per altres de positives (per així tenir més facilitat d'expressió i entreteniment), frases passives per actives.

4) Naturalitat en tota l'esposició oral, no és innat sinó que es pot treballar mitjançant diferents tècniques. Finalitat = argumentar convençuts

5) Saber fer ús adequat dels mitjans audiovisuals, la paraula ha de seguir tenint un aspecte rellevant. Utilitzar-ho únicament com a suport. (sobretot en l'àmbit en el qual ens trobem)

6) Retroalimentació (feedback): t'alimentes de la reacció del públic envers el teu discurs, suggereix tenir un cert grau d'empatía i saber adaptar la informació.

7) Locució: la veu (volum o intensitat = equival al cos de la lletra); vocalització (dicció) i articulació (produir tots els sons de la llengua que has decidit parlar); velocitat (saber-la regular); actitud (com es mostra el comunicador davant del públic); entoncació; respiració diafragmàtica; i silenci.

8) El discurs té una estructura: introducció (digues de què parlaràs); desenvolupament (parla'n); i conclusió (digues de què has parlat.

9) Fer ús de les aposicions i les antítesis, a partir del contrari fer entendre una idea

10) un comunicador eficaç és reiteratiu, repetir les idees (no les mateixes paraules)

La Poesia

A classe de COED ens han repartit un text de Joan Duran, que es pregunta per què callen els poetes?

Del text n'he extret unes idees principals:

  1. La poesia ens ajuda a expressar el sentiment tant individual com del poble (normalment a través de metàfores o altres recursos literaris)
  2. La poesia s'ha convertit en alguna cosa antiga. Utilitzem poesia "antiga o vella" per parlar del que sentim ara. La hauriem d'escriure per expressar el que sentim en aquest moment.
  3. Tot es pot poetitzar
A classe hem treballat el text i hem dit que era una article d'opinió, per tant, un text subjectiu en el qual Joan Duran expressa la seva opinió de forma argumentada. La poesia ens ajuda a expressar sentiments individuals, però també de col·lectius. La poesia, actualment, es considera que només s'escriu per vendre, però realment la poesia és una arma, un element molt poderós de denúncia. A més, a nivell de comprensió, ajuda a millorar i a assolir nivells més altrs de comprensió i interpretació (relacionar amb coneixements previs). Però té un inconvenient, que demana esforç, i en la societat poc treballadora i còmode d'avui dia no encaixa massa. La gent que escriu poesia, en ocasions és perquè li compensa emocionalment, però aquesta compensació també es pot educar en aquells que no la senten.

A classe hem debatut sobre la importància de la poesia avui dia i com hem de lluitar com a futurs mestres perquè no es perdi. Per això hem memoritzat cada un de nosaltres una poesia i l'hem recitada. Jo he escollit Vora el Mar, de Jacint Verdaguer, doncs jo em sento molt identificada i propera amb el mar.



Vora la mar

Al cim d'un promontori que domina
les ones de la mar,
quan l'astre rei cap a ponent declina
me'n pujo a meditar.

Amb la claror d'aqueixa llàntia encesa
contemplo mon no-res;
contemplo el mar i el cel, i llur grandesa
m'aixafa com un pes.

Eixes ones, mirall de les estrelles,
me guarden tants records,
que em plau reveure tot sovint en elles
mos somnis que són morts.

Aixequí tants castells en eixes ribes
que m'ha aterrat lo vent,
amb ses torres i cúpules altives
d'evori, d'or i argent:

poemes, ai! que foren una estona
joguina d'infantons,
petxines que un instant surten de l'ona
per retornar al fons:

vaixells que amb veles i aparell s'ensorren
en un matí de maig,
illetes d'or que naixen i s'esborren
del sol al primer raig:

Idees que m'acurcen l'existència
duent-se'n ma escalfor,
com rufagada que s'endú amb l'essència
l'esmusteïda flor.

A la vida o al cor quelcom li prenen
les ones que se'n van;
si no tinc res, les ones que ara vénen
dieu-me què voldran?

Amb les del mar o amb les del temps un dia
tinc de rodar al fons;
¿per què, per què, enganyosa poesia, m'ensenyes de fer mon?

Per què escriure més versos en l'arena?
Platja del mar dels cels,
¿quan serà que en ta pàgina serena
los escriuré amb estels?


Un cop recitat el poema he hagut de valorar la meva recitació tenint en compte diferents aspectes:
  • elecció del text
  • volum
  • velocitat
  • la mirada
  • entonació
  • vocalització
  • articulació
  • postura
  • gesticulació
  • control dels nervis

La Veu

La veu és un mitjà de comunicació que no es té massa en compte socialment, però és molt important. Tècnicament es defineix com a instrument, conjunt de sons i mitjà de comunicació, però realment la veu és molt més que tot això.
La veu és un suport de la comunicació, és l'expressió del ser, doncs a través de la modulació i les cadències de la veu podem rebre molta informació de la persona que s'està comunicant per canal oral. La veu és també una eina de treball i com a mestres hem de tenir en compte que serem un referent pels nostres alumnes i haurem d'intentar que la nostra veu els afecti positivament.

Hi han veus que per algun motiu es diu que són més maques que altres, potser aquesta no seria una bona definició, potser són veus més adequades al context. Per exemple, una veu dolça serà adequada per parlar amb una persona que et demana ajuda, però si estàs interpretant el paper de l'ogre en una obra de teatre la veu adequada n'és una de aspre. Si ens hi fixem les característiques de la veu són adjectius que fan referència als sentits, dolça és una característica del gust i aspre és una característica del tacte.

La veu és un instrument fràgil que s'ha de cuidar i tractar amb delicadesa doncs és molt fàcil espatllar-la sense ser-ne conscient a mesura que passen els anys.

Per poder controlar la qualitat de la nostra veu és important la posició del cos. Les espatlles han d'estar obertes, la barbeta un xic cap amunt les espatlles alineades amb els malucs i els peus i les cames relaxades, ni tenses ni massa flexionades. També és important tenir en compte les 3 "V": el Volum, la Velocitat i la Vocalització (+ l'articulació).
Cal fixar-se en la posició de les cames relaxades, els peus separats a
l'alçada dels malucs, l'esquena recta i el cap lleugerament inclinat cap amunt

Per últim m'agradaria remarcar que l'actitud és molt important, doncs transmet allò que sentim, pensem i vivim i l'actitud està estretament relacionada amb allò que anomenem col·loquialment "el to de veu". L'actitud, per tant, es mostra sobretot amb la veu.

Els mitjans de comunicació - segons Orozco

A classe de COED hem vist una conferència de Guillermo Orozco en la qual parla sobre els mitjans de comunicació. 


Segons Orozco creiem que ho veiem tot, però hi han molts detalls dels que no som conscients i que juguen amb nosaltres. La tècnica de la càmara selecciona la realitat que nosaltres percebem i cal un entrenament per poder llegir i interpretar allò que veiem.


La utilització dels mitjans de comunicació pels nens i joves es veu afectada pel que passa a la família i a l'escola, doncs són dues instituions que ens eduquen i que formen part del dia a dia dels infants. El nen que se sent sol buscarà companyia mirant la televisió i s'estarà deixant influenciar sense ser-ne conscient per tots aquests missatges que rebem dels mitjans de comunicació.

Tant la família com l'escola han d'intervindre de forma positiva en la utilització de la tecnologia perquè aquesta pugui servir al nen en el seu creixement, doncs si s'utilitza de forma adequada i prenent consciència de tota aquella informació que rebem pot ser positiu.

Els mitjans de comunicació tenen una responsabilitat en l'educació, doncs influencien a la seva audiència i creen models, rols i modes que el públic segueix inconscientment.

Actualment, segons Orozco, no s'utilitza bé la tecnologia i les eines que tenim a l'abast, doncs tot s'ha d'acompanyar d'una reflexió pedagògia i una explicació de la utilització de la tecnologia.

L'educació, per tant, juga un paper important a l'hora de crear persones autònomes amb pensament lliure capaces de llegir el codi no verbal.

Un exemple és el següent anunci:


Aquest anunci juga amb els sentiments, amb la part emocional de les persones que és la millor manera de interpel·lar a la gent. Fins al final de l'anunci no saps què estan anunciant, i el que anuncien és un cotxe familiar. Juguen amb l'abandonament d'un membre de la família en el sentit que la família pot créixer i créixer i que es necessita un bon cotxe còmode i familiar per poder viatjar amb la família. Per això finalment es compren un cotxe, que és el que anuncien, en el qual hi poden cabre tots.

El procés de composició escrita

A classe de COED se'ns van repartir un text sobre el procés de composició escrita i el procés de composició del text. Ens ha resultat molt útil com a futurs mestres, doncs la creació i la composició de textos sera part del que haurem d'ensenyar als nostres alumnes, però a més, com a persones que viuen en societat i que es comuniquen per varis mitjans, i un d'ells és l'escrit, també ens resulta molt útil.

Per il·lustrar-ho he utilitzat el prezi:

Qui ets tu, Alba?

A classe de COED ens han proposat fer un treball de descripció que inicialment es tracta d'escollir una persona de la classe, documentar-nos sobre aquesta persona i fer-li una fotografia o vídeo amb la intenció de transmetre allò que pensem d'aquella persona.

Per fer-ho vam llegir un text que ens va donar la professora que tenia l'objectiu d'oferir suggeriments sobre com realitzar imatges documentals. Primer de tot defineix documentar com "Deixar constància estètica i narrada de manera visual, audiovisual o escrita d'un procés educatiu que estem observant i sobre el qual estem reflexionant". Segonament deixa clar que les imatges revelen molt, descobreixen virtuts i valors, límits i trdicions d'una escola. Cada imatge, per tant, ha de comunicar un missatge precís i clar. El text segueix explicant diverses tècniques de fotografia que m'ha estat útil conèixer perquè m'agrada la fotografia però en sóc només una aficionada.

En el meu cas volia una fotografia molt descriptiva sobre el que és per mi l'Alba Fresno, el que ella em transmet i ho he fet mitjançant una imatge que es composa d'una fotografia central en la qual se la veu tota i unes fotografies més petitones al voltant que remarquen alguns detalls que considero rellevants de la seva personalitat o de la seva manera de fer.


També ens van demanar que fèssim una descripció escrita, us la deixo aquí, d'aquesta manera podreu conèixer una mica a l'Alba.


El bon comunicador - qui?

A classe del mòdul de Processos i Contextos de l'Educació II ens han presentat un altre treball. Aquests s'anomena El bon comunicador i consisteix en que per grups de 3 persones seguim i analitzem com es comunica un comunicador que nosaltres considerem que segueix les característiques d'un bon comunicador. Per fer-ho hem d'utilitzar un seguit d'eines que hem treballat a GITIC i hem de tenir en compte tot allò que hem treballat a COED per valorar si és un bon comunicador o no.


Jo faig el treball amb l'Agnès Garrell i l'Alba Serrano i hem decidit que el comunicador al que analitzarem i seguirem és en Jordi Évole. El coneixen pel seu programa de televisió, Salvados, però a més hem pogut veure que és força constant al twitter i al facebook i que a més, escriu articles freqüentment.



Abans de seguir-lo creiem que és un bon comunicador perquè es comunica mitjançant diversos mitjans de comunicació i perquè és capaç de parlar sobre temes molt variats mantenint l'interés del públic. Ara, però, volem aprofundir una mica més i veure perquè és un bon comunicador, què el fa captivar el públic i quines coses, en canvi, no ens agraden tant d'aquest comunicador.


Jordi Évole


Jo em vaig encarregar de seguir el Jordi Évole en el programa de Salvados i vaig veure'n 4:
  1. ¿Vivimos constantemente espiados?
  2. Guante blanco, dinero negro
  3. España en venta
  4. El precio de la foto
Per analitzar-los vaig tenir en compte el decàleg del bon orador que vam fer a l'assignatura de COED i això em va facilitar molt la feina, sobretot a l'hora de saber què havia de tenir en compte per analitzar la seva competència comunicativa.

dimarts, 10 de desembre del 2013

Identitat i Territori - l'exposició

Avui hem exposat l'Alba i jo l'exposició de la qual vaig parlar sobre la Gimnàstica Artística. Preparant l'exposició l'Alba i jo ens ho hem passat molt bé perquè hem pogut recordar i reviure mitjançant fotografies i vídeos moments molt importants per a nosaltres. A més, fent l'exposició totes dues ens hem sentit força còmodes davant del públic, els nervis inicials han desaparegut aviat i hem pogut gaudir mentre explicàvem el que era per nosaltres la Gimnàstica Artística.

El nostre objectiu alhora de fer l'exposició ha estat que els nostres companys entenguin que la nostra amistat ve de molt més enllà de la universitat i com la Gimnàstica Artística ha afectat a la nostra relació. És per això que hem triat uns temes en concret sobre els quals parlar.



  1. Primera competició: La primera competició va ser quan fèiem 3r de primària. Tot just feia 3 mesos que havíem començat la gimnàstica i va ser el primer cop que vam haver d'enfrontar-nos als nervis i la pressió de la competició. També, però, vam haver de donar-nos ànims entre totes les companyes de l'equip i aquest va ser un valor que la nostra entrenadora donava importància.
  2. Alçada: L'Alba i jo sempre hem tingut una alçada molt semblant i a les competicions de la federació catalana, al acabar, sempre es feia una desfilada en ordre d'alçada de manera que teníem un problema a l'hora de decidir qui era la primera de la fila, la que a més, portava la mascota (un ós de peluix). Per tant, vam decidir que una competició aniria ella davant i una altra jo.
  3. Mireia: La Mireia va ser la nostra primera entrenadora, però no només va ser la que ens va iniciar en la gimnàstica, sinó que també ens va transmetre molts valors importants. A més, era una noia molt dolça i això és el que més recordem d'ella. Va haver de marxar a entrenar a Vic i com a record ens va deixar un petit conillet de peluix que encara guardem totes dues. Al cap d'uns anys de seguir-la veient a les competicions de la federació catalana la Mireia va patir un accident de cotxe i va morir. Nosaltres no l'hem oblidada ni la oblidarem.
  4. Competicions: Cada anys fèiem 3 competicions de la federació catalana i dues al nostre gimnàs. A les competicions ens havíem de donar suport entre les companyes perquè vivíem moments de pressió. Tot i així ens ho passàvem molt bé perquè ens agradava molt competir. Per situar-nos anomenaré els 4 aparells dels que consta la gimnàstica artística: la barra, el salt, el terra i les asimètriques.
  5. Dinars: Després de les competicions, un cop ja estàvem relaxades, anàvem a dinar juntes amb els nostres pares i la resta de l'equip. Era un moment important perquè ens unia més. A més, els nostres pares van establir una gran amistat i gràcies a això ha estat molt més fàcil per a nosaltres ser amigues.
  6. INEFC: Alguns estius anàvem al que nosaltres anomenem INEFC, un casal d'estiu de gimnàstica artística. Això va enfortir la nostra amistat perquè no només ens veiem a l'escola, sinó també a l'estiu fent aquest esport que tant ens agrada.
  7. Andorra: Cada anys anàvem a Adorra 3 dies a fer una exhibició amb els gimnastes andorrans. Els matins entrenàvem i a les tardes fèiem alguna activitat per relaxar-nos. La única diferència de les competicions era que la barra la fèiem per parelles, i l'alba i jo sempre vam anar juntes, i el terra, que el fèiem tot l'equip junts i en un parell d'ocasions fins i tot ens vam unir amb l'equip masculí de Gimnàstica Artística.
  8. Companyerisme: Aquest és un sentiment que hem volgut destacar perquè ha estat present des del primer dia que vam començar la gimnàstica artística.
L'Alba i Jo ja no pràctiquem aquest esport que tant ens ha donar, tot i així seguim en contacte amb la gimnàstica, ella donant classes de gimnàstica i jo a través de la meva germana petita que ha heredat de mi la passió per la gimnàstica i a la qual ajudo a preparar les seves competicions. A més, l'Alba i jo seguim tenint els valors que vam aprendre d'aquest esport.

A continuació deixo el Prezi que hem preparat l'Alba i jo, esperem, totes dues, que us agradi molt i els que heu estat a l'exposició, que hagueu gaudit amb la nostra petita presentació.



Identitat i Territori - decidim el tema

Identitat i Territori és un treball que hem de fer per parelles al mòdul Processos i Contextos Educatius II que engloba les matèries GITIC i COED al qual està dedicat el blog.

Jo faré el treball amb l'Alba Serrano, una companya de classe de la Universitat que és molt més que això, és una amiga des de que èrem ben petites.

El treball consisteix en escollir un tema que ens uneixi i que s'englobi en un espai. Inicialment ens ha costat molt triar de què parlaríem doncs ens han sortit un munt de possibles temes sobre els quals podríem parlar:

  • L'escola
  • Viatges de final de curs a la ESO
  • Els espectacles de les Jornades Culturals
  • Les festes d'aniversari
  • El viatge a Venècia
  • La Gimnàstica Artística




Com podeu veure en el següent collage la nostra amistat dura des de fa molt. De tots aquests temes n'havíem d'escollir un i quan l'hem escollit ens hem adonat que era el tema perfecte perquè no només ens ha unit, sinó que a més, és una cosa que ens ha transmés molts valors. El nostre tema és: La Gimnàstica Artística



El treball és un treball lliure, no hi ha unes pautes a seguir quant a l'estructura, però si que les professores ens han donat una petita guia perquè no oblidem allò més important:
  • objectiu
  • introducció
  • selecció i ordenació de les idees
  • exemplificació
  • conclusió
  • temps
  • llenguatge corporal
  • veu
  • actitud
  • correció lingüística
  • adequació del recurs tecnològic exollit a l'objectiu que es vol aconseguir
  • ús correcte del recurs en el context en què s'ha de fer servir
  • coherència en l'ús combinat dels diversos mitjans

Taxonomia de Bloom i GITIC

A classe de GITIC, Gestió de la Informàtica i les TIC, hem treballat diverses eines que les podem classificar en la piràmide de la Taxonomia de Bloom.


La Silvia Rosenthal Tolisan també va fer la seva piràmide de la Taxonomia de Bloom en la qual encara hi ha més eines que us poden ser útils:


Taxonomia de Bloom

El 1948 es va fer una reunió informal de psicologia en la qual es va parlar de crear un marc teòric per facilitar la tasca d’avualuar als examinadors i que les avaluacions fòssin més igualitàries. A més, van pensar que aquest document podria estimular la investigació de diferents tipus d’examens i la seva relació amb l’educació i els nens i nenes.


A l’hora de plantejar l’aprenentatge, sobretot en els primers anys de vida, es tenen en compte diversos àmbits. Aquests es van tenir en compte al fer el marc teòric.
Àmbits:
  • cognitiu
  • afectiu
  • psicomotor


El 1956 es va crear la primera piràmide que seguia l’estil de la piràmide de Maslow, i per tant, a la part inferior hi ha allò bàsic. Aquesta piràmide es forma de subjuntius que marquen el que l'alumne ha de fer perquè hi hagi aprenentatge.

El 2000 es fa una revisió i es canvien els subjuntius per verbs entre altres canvis que veiem en la següent imatge:



El 2008 es torna a fer una revisió i adaptació en l’àmbit de l’educació per la incorporació de les TIC, per això es canvia el nom i l'anomenen "Taxonomia de Bloom per a l'era Digital"



Hi ha dues taules, una del 1956, una del 2000 i 2008, que explica cada un d’aquests punts a tenir en compte per assolir coneixement i els relaciona amb la descripció, el que fa l’estudiant, exemples de paraules indicadors i exemples de feines:


Twitter


El twitter és una eina totalment desconeguda per mi, i vaig tenir la mala sort de no poder assistir a la classe que es va explicar la seva utilització. Tot i així, he investigat per la meva compte i he preguntat als meus companys per poder entendre aquesta eina de comunicació que encara no havia tingut la oportunitat d'utilitzar.

El Twitter és una red d'informació que permet comunicar-se a través de missatges de 140 caràcters com a màxim, doncs l'objectiu és informar de forma breu, clara i concisa. A part dels missatge pots afegir un "hashtag" que permetrà a aquells que busquin el "hashtag" veure els tweets que la gent penja relacionat amb el tema. Un hashtag es reconeix perquè és allò que va derrera de "#".
El twitter és com un diari de titulars, però l'avantatge és que pots conèixer les notícies en temps real i per tant estàs informat de tot el que passa, molt útil en la societat d'informació en la que vivim.


En el twitter pots seguir a altres persones, de manera que quan publiquin algun tweet podràs llegir-lo sense necessitat de buscar la persona, simplement apareixerà a la pantalla de "Cronologia".

Un exemple de tweet és: "La pissarra digital ens permet visitar el món i que el món entri a l'aula #gitic13"

dilluns, 9 de desembre del 2013

Prezi

Ja vaig sentir a parlar del Prezi l'any passat, però com que no el sabia utilitzar vaig seguir fent les meves presentacions en PowerPoint. Aquest any a GITIC he pogut conèixer aquest programa i ara és l'únic que utilitzo perquè les presentacions que es poden fer són molt més originals i agradables visualment.

El Prezi és un programa de presentacions online, per tant, està en allò que anomenem "el núvol". El Prezi es diferencia de els altres tipus de presentacions, com el PowerPoint, perquè permet apropar i allunyar la zona de la presentació i fer zooms, doncs el Prezi funciona per jerarquies, tenim una idea principal i després de menys que les veurem més petits i més grans quan vulguem centrar l'atenció en elles. És molt útil alhora de presentar idees, però també s'hi pot incloure imatges, vídeos, etc. i tot això es pot agrupar dins d'uns marcs. Un dels avantatges que té el Prezi és que es pot compartir i treballar, diferent gent, des de diferents ordinadors, en un mateix Prezi.

Com a futura mestra crec que el Prezi, per les seves característiques, pot ser molt útil educativament si s'utilitza bé. És una eina que tant els mestres com els alumnes poden utilitzar.

Com crear un Prezi:

1. Primer prem aquest botó







2. s'obriràn un munt de possibles formes de Prezi, si n'escolleixes una després la podràs modificar segons els teus interessos. Tot i així, també tens l'opció de iniciar el prezi en blanc









3. Un cop inicies el Prezi, si cliques sobre "Temas" podras escollir-ne un o personalitzar el tems actual escollint el color de fons, el color dels marcs que engloben el contingut, el color de la lletra, etc.

4. Per insertar text només has de clicar amb el mouse i ja apareixerà un quadre transparent en el qual hi pots escriure. Si vols emmarcar-ho has de clicar sobre "Marcos i flechas".

5. Si vols inservar una imatge, un vídeo, un archiu, etc. has de clicar a "Insertar".

6. No caldrà que et preocupis d'anar guardant el Prezi ja que s'actualitza sol gràcies a que està al núvol

7. Un cop has creat el teu Prezi, si vols canviar l'ordre només cal anar a la barra lateral, premer sobre la "diapositiva" que vols moure i arrossegar-la al seu nou lloc.
 














8. Per presentar-lo només cal clicar sobre:




Un exemples de Prezi és el següent:


diumenge, 8 de desembre del 2013

El PowerPoint a l'aula

Quantes vegades ens hem trobat en una exposició en la qual estem asseguts en una cadira incòmode, amb una llum tènue que sembla que ens demani que anem a dormir, una gran pantalla plena de text, un text amb tantes lletres que et mareja, i un presentador que seu amagat darrere una taula llegint allò que hi ha al powerpoint. Nosaltres ja sabem llegir!

Si, aquest problema existeix i porta existint des de fa molt de temps. Antigament amb les diapositives o transparències i des de ja fa uns anys amb el powerpoint. Ara bé, amb el power point ara s'acostumen a posar simplement punts, i ni tans sols els desenvolupen! Sembla que s'està renovant l'escola, estem incorporant les famoses i increïbles TIC, però realment estem canviant la metodologia.

Ara, segons el Jordi Simó i Llovet, els alumnes es poden limitar a estudiar els "PowerPoints" que els dóna el professor. Per tant, els alumnes no necessiten a estar atents i això pot afectar en el seu rendiment i els seus resultats acadèmics.

Cal anar molt en compte en com utilitzem el PowerPoint i és per això que he fet una llista amb aquells avantatges del PowerPoint i una altra amb els desavantatges:
Avantatges
  • l'alumne té en pantalla una guia del que es diu
  • permet incorporar elements multimèdia
  • permet crear esquemes de manera que s'entén millor la matèria
  • més facilitat per prendre apunts
  • permet destacar amb diferents colors i formes els continguts
  • permet incloure efectes que capten l'atenció
Desavantatges
  • excès d'informació en les diapositives
  • la veu de l'orador perd força (es llegeixen les diapositives)
  • abús de multimèdia en ocasions
  • depéns de la tecnologia i si falla ja no pots fer la presentació
  • els efectes poden arribar a distreure el públic si són excessius

Però realment, com seria un bon PowerPoint
  • Inclou allò que hi ha fora l'aula
  • Impacta a l'alumne
  • Provoca la interecció entre els alumne i el professor
  • Incorpora el llenguatge multimèdia adequat, el necessari per la presentació, que resulti útil.
  • Fa més flexible el discurs de l'orador
  • Promou l'aprenentatge cooperatiu
  • Claredat en la estructura de la presentació: Introducció, Desenvolupament i Reflexió, i Conclusió.
Aquí teniu un exemple d'un bon Power Point:
I un mal PowerPoint? Com seria? Aquí teniu un exemple de un PowerPoint que no haurieu de fer mai de la vida! Si el vostre PowerPoint s'assembla al següent la meva recomanació és que l'esborreu i feu veure que mai a existit,  creeu-ne un altre!


Pissarres digitals interactives i tauletes tàctils

L’escola sempre ha estat plena de tecnologia, llibres, quaderns, llapis. Més endavant van aparèixer els bolígrafs, i actualment totes les escoles tenen ordinadors.


Actualment, però, hi ha dues noves tecnologies que van entrant a les aules poc a poc: les pissarres digitals interactives i les tauletes tàctils. Els alumnes de la Universitat Blanquerna vam tenir la sort de poder assistir a una conferència sobre aquestes noves Tecnologies.


Quant al terme de PDI hi ha una certa confusió en la seva denominació, doncs aquest instruments és molt més que una pissarra ja que és una tecnologia que ens permet visitar el món i que el món entri a l’aula. Et permet cercar, processar, criticar i presentar la informació, i l’escola és l’encarregada d’assegurar-se que els alumnes aprenen a realitzar aquests processos.


Quan parlem d’interacció, però a què ens referim? Sembla que l’interacció indica que tots podem tenir contacte amb la PDI, però no sempre és així. De moment hi ha una certa tendència a ser un instrument que utilitza el mestre, però cal trobar la manera que els nens hi interactuin i els sigui una eina útil en el seu desenvolupament. La PDI, doncs, et permet treballar amb ella i no només serveix per captar informació.


Però, què és la PDI? és un sistema tecnològic formada per tres elements, un ordinador, un projector i una pantalla interectiva en la qual es projecten els continguts digitals.



És una molt bona eina que permet la visualització en grup. Aquesta nova eina, pel fet de ser nova, ja fa que els alumnes tinguin interès en conèixer el seu funcionament i allò pel qual s’utilitza, i per tant, provoca un nou naixement d’atenció i motivació als alumnes, un sentiment al que, desgraciadament, no estan massa habituats.


Aquest nou interés fa que comprenguin millor els continguts i que participin més. Les classes es tornen més divertides, dinàmiques i actives.


Aquesta eina, la qual he utilitzat en comptades ocasions, és una eina que sempre que l’he usat m’ha estat molt útil i m’ha motivat pel fet que era nova i que m’interessava saber utilitzar. Com a futura mestre intentaré no caure en l’error d’utilitzar la pissarra només com a eina per al mestre. Espero saber ensenyar als alumnes com utilitzar-la i treure’n profit i alhora saber transmetre valors com el fet de compartir una eina útil.


Quant a la conferència va ser força fluixa i la veritat és que m’hagués agradat que s’aprofundís més amb el tema, ja que després vaig haver de buscar informació per ampliar els meus coneixements sobre el tema.




Quant a les tauletes digitals, és una eina que es pot utilitzar en totes les edats. Per una banda, els mestres han trobat en aquesta eina un molt bon ús, doncs els automatiza molts processos com per exemple calcular les mitjanes. Per altra banda, la tauleta digital, actualment, pels alumnes, és una eina de motivació, veuen una nova joguina i és per això que les escoles que tenen el que s’anomena “racons” que han creat un nou racó, el de la tauleta digital.














La tauleta digital, però, s’utilitza com a complement i no com a eina essencial a les aules, és per això que les escoles que han integrat les tauletes digitals no en tenen una per cada nen, sinó que en tenen uns quants i els gestionen segons les necessitats.


Les escoles que han deixat als nens i nenes experimentar amb les tauletes digitals han comprovat que els nens aprenen molt ràpid, i atribueixen aquesta rapides en l’aprenentatge en el fet que els nens senten que estan jugant, i quan els nens juguen no tenen por d’equivocar-se i per tant, experimenten més. A més, aquesta eina els ha permés fer treball en grup entre iguals.


A les escoles l’utilitat de les tauletes digitals la troben, sobretot, en les apps (aplicacions). Aquestes aplicacions ofereixen un munt de possibilitats, però les escoles es troben amb un problema, que no hi ha pràcticament aplicacions en català. Per sort, han trobat una pàgina web anomenada educaplay en la qual es poden crear apps de forma grauita.


Les tauletes digitals, han aportat coses positives a les escoles que les utilitzen, però no cal oblidar, que també s’han de tenir en compte la problemàtica que comporten. Com a negatiu, aquesta eina ha portat un nou conflicte a l’escola, discussions i baralles.


Com a futura mestre, espero tenir l’oportunitat de poder treballar amb aquesta eina, que pel que van explicar a la conferència, és una eina que ofereix un món de possihbilitats que jo no he tingut l’oportunitat d’experimentar com a alumna, però també tindré en compte que alhora s’han de treballar uns valors i no deixar que els alumnes agafin dependència d’aquesta eina.