Decàleg del Bon Orador

Un cop tots hem llegit el llibre de "Com llegir bé en públic" hem decidit que ja que hem de fer un munt d'exposicions i que quan siguem mestres haurem d'estar constantment comunicant-nos amb els nostres alumnes, és molt adequat fer un decàleg del bon orador. L'hem fet entre tota la classe ha quedat força llarg. Tot i així considerem que és molt complet i útil.

1) Eleborar un guió: carcassa del discurs, conjunt d'idees principals, ordenades; (segons l'objectiu o finalitat de l'autor), diferenciar el guió (propi) i el suport material complementari. El guió concebut com a eina de suport (no com a falta de preparació)

2) Respondre a les 3 preguntes (elements bàsics): Per què? (correspon a l'objectiu = informar, etc.) Què? (correspon al registre) Qui? (correspon al destinatari, públic = per respondre utilitzar recusos com: anar abans, demanar opinions, portar preparats diferents inicis de l'exposició) Com? (correpon als mitjans de suport)

3) Llenguatge oral, clar, precís i concís. No es tracta de resumir sinó trobar la paraula indicada. S'aconsegueix ser clar: frases curtes i simples, utilitzar un ordre gramatical lògic (subj. + verb), substituir les frases negatives per altres de positives (per així tenir més facilitat d'expressió i entreteniment), frases passives per actives.

4) Naturalitat en tota l'esposició oral, no és innat sinó que es pot treballar mitjançant diferents tècniques. Finalitat = argumentar convençuts

5) Saber fer ús adequat dels mitjans audiovisuals, la paraula ha de seguir tenint un aspecte rellevant. Utilitzar-ho únicament com a suport. (sobretot en l'àmbit en el qual ens trobem)

6) Retroalimentació (feedback): t'alimentes de la reacció del públic envers el teu discurs, suggereix tenir un cert grau d'empatía i saber adaptar la informació.

7) Locució: la veu (volum o intensitat = equival al cos de la lletra); vocalització (dicció) i articulació (produir tots els sons de la llengua que has decidit parlar); velocitat (saber-la regular); actitud (com es mostra el comunicador davant del públic); entoncació; respiració diafragmàtica; i silenci.

8) El discurs té una estructura: introducció (digues de què parlaràs); desenvolupament (parla'n); i conclusió (digues de què has parlat.

9) Fer ús de les aposicions i les antítesis, a partir del contrari fer entendre una idea

10) un comunicador eficaç és reiteratiu, repetir les idees (no les mateixes paraules)