Allò que comença bé ja està mig acabat

Ja estem al final. Ha passat tot un semestre i només queden els examens. Els temps passa ràpid i si aquest temps l'inverteixes bé i aprens doncs molt millor!

Durant aquest semestre he tingut la sort de que m'han encarregat fer un blog, doncs probablement a mi mateixa no m'hauria sortit aquesta iniciativa perquè no coneixeia aquesta eina amb profunditat. El blog m'ha donat la oportunitat de reflexionar sobre allò après a classe i ampliar els meus coneixements a l'hora que fixant-me en la finalitat educativa de totes les eines.

Com a futura mestra aquesta eina m'ha estat molt útil per poder endinsar-me en el món de les TIC i crec que seguiré utilitzant-la en els pròxims anys a mesura que vagi ampliant els meus coneixements sobre les TIC, la comunicació i altres temes.

Aquest blog, doncs, no el dono per finalitzat, potser la seva continuació estarà en un altre blog diferent ja que aquest té una finalitat d'avaluació per les mestres, però considero que la meva formació en aquests àmbits tractats encara no ha acabat, un sempre pot aprendre més i de fet, un mestre sempre ha d'anar actualitzant-se perquè la societat i les necessitats educatives dels infants també.

Per últim, agraïr a totes aquelles persones que m'han animat en el blog, totes aquelles persones que m'han ajudat a ampliar els meus coneixements i en especial a les dues professores de les assignatures, la Loles Gonzàlez i la Rosa Soler.

Bon any 2014!

Blogger

Hi ha una eina de la qual encara no he parlat, i se'm fa estrany parlar-ne ara que porto tant de temps utilitzant-la.

Aquesta eina és el Blogger, una eina que m'ha estat molt útil al llarg de tot aquest semestre.

Un blog és una eina d'aprenentatge que permet recollir informació i reflexionar sobre aquesta. També és una eina d'avaluació pel mestre. Hi ha moltes persones que estan connectades a la blogosfera, que és la comunitat de blogs, i aquestes persones s'anomenen blocaires. Aquests blocaires, amb més o menys freqüència fan posts, que són les notícies del blog.

Els blogs van néixer com una cosa personal però aviat la gent va començar a llegir els blogs dels altres i a comentar-los. Això va suposar un canvi en la comunicació dels blogs, que era unidireccional i es va convertir en una comunicació d'anada i tornada.

Recomano la utilització del blogger a tothom, doncs és una eina molt útil per moltes coses, però la que considero principal és la reflexió.

Com s'utilitza aquesta eina? El primer de tot és crear el blog, pots posar-li el nom que desitgis. Un cop crees el blog et trobes en una pàgina que a l'esquerra pots seleccionar si vols crear una nova entrada, si vols veure les entrades antigues, etc.

Com podeu veure en aquesta imatge, al centre hi ha una gràfica que indica el nombre de visites que ha rebut durant els dies.

A la part superior central hi diu: visualitza el blog i quan premis el botó s'obrirà en una altra pàgina el blog tal i com el veu el públic.

Si a l'esquerra prems a "Entrades" podràs veure la pàgina on tens totes les entrades.

Aquestes entrades, a més, es poden organitzar per etiquetes.

Si prems a "format" podràs decidir quins gatgets hi han en el teu blog.

Si prems a "plantilla" pots modificar el model del blog fent-lo senzill o dinàmic.

Si prems a "Configuració" pots modificar allò bàsic que té el blog.

Aquesta és només una petita introducció a l'utilització del blog, però seria molt més recomenable que un mateix investigués el seu ús fent-lo servir.

El bon comunicador - l'exposició

A l'hora de prepara l'exposició he hagut de seleccionar allò més destacable de totes les característiques de Jordi Évole en el programa de Salvados, l'Agnès ha hagut de destacar les més importants en el twitter i l'Alba en els seus articles del Periódico.

Jo he seleccionat les següents:

1. emissió del programa: cada diumenge: per tant, demana constància

2. temes: són temes d'actualitat molt diversos, per exemple, un programa que feia referència a com ens espien i la poca intimitat que tenim de les dades personals a causa d’aquesta connexió constant a internet i un altre que parla de la situació laboral a espanya.

3. preguntes d'interes  general: ( fa preguntes que podria fer qualsevol persona) Es tracta d’un seguit d’entrevistes que realitza a diferents persones entorn al mateix tema i les preguntes que els fa són preguntes que interpel·len a la societat

4. el “qui”: té en compte l’entrevistat i el públic, és a dir, utilitza un vocabulari assequible per tothom, però depèn de a qui entrevisti serà més formal o més informals

5. naturalitat: la seva naturalitat al parlar i al moure’s el fa més proper tant a l’entrevistat com al públic televisiu

6. locució: bon volum i corba melòdica variada, bona vocalització, una articulació que el feia molt entenedor i velocitat adequada.

7. suport tecnologic: utilitza un ipad només quan el necessita realment, per mostrar un titular del diari o dades importants i d’interès pel públic.

Finalment hem fet l'exposició de El bon comunicador. Com que només una de les tres components del grup podia fer l'exposició vam fer un sorteig i va sortir escollida l'Alba Serrano. Tot i així, totes ens vam implicar en l'exposició i vam preparar el Prezi i allò que s'havia de dir entre totes.

A més, vam decidir que faríem un blog sobre el Jordi Évole com a bon comunicador: http://albaagnesjudit.blogspot.com.es/

El resultat del Prezi és el següent

Una bona exposició

Avui a classe de COED hem parlat sobre com fer una bona exposició i hem considerat que el més important és l'estructura del discurs.

Primer ha d'haver-hi una introducció que presenti el tema i els objectius, per tant el "Què". En aquest moment la concentració del públic és alta i per tant no s'ha d'abusar i intentar donar molta informació, hi ha d'haver-hi més o menys un 10% de la informació que es donarà en tota l'exposició. Durant la introducció s'ha de dir sobre el què es parlarà. És important començar bé el discurs, doncs "Allò que comença bé ja està mig acabat".

Per introduir hi han una sèrie de fórmules útils:

• Definició
• Presentació d'objectius
• Presentació del guió
• Preguntes
• Lectura mental
• Documentació
• Afirmació provocadora
• Anècdota

La segona part de l'exposició és el desenvolupament en el qual la concentració del públic baixa però no es manté sempre baixa, hi ha alts i baixos i l'orador ha de tenir l'habilitat per controlar aquests alts i  baixos segons el seu interès i el seu objectiu. Acostuma a ser el 80% de la informació en l'exposició.

La tercera part és la conclusió en la qual hi ha la síntesi, és a dir un recull i una reflexió sobre les idees. S'ha de tenir en compte que la concentració torna a pujar i el públic de l'exposició vol una resposta a la pregunta que venen a resoldr. Ocupa el 10 % de l'exposició. 

Després de la conclusió hi ha el tancament del discurs, que té varies fórmules que es poden utilitzar:

• Repetir la introducció
• Invitació a l'acció
• Anunci d'un esdevenimet futur
• Promesa
• Apel·lar als sentiments

Per fer una bona exposició, però, no només és important l'estructura, també hi han altres característiques a destacar:

• llengua neutra, precisa i accessible per el públic
• discurs no influit per la prosa escrita o tècnica
• oferir definicions dels termes més especialitzar o abstractes
• tenir en compte els connectors lògics que cohesionen el text (perquè, per tant, en conseqüència, no obstant això, en canvi...)
• Tenir en compte els marcadors textuals (en primer lloc, en segon lloc; d'una banda, de l'altra,...)

Decàleg del Bon Orador

Un cop tots hem llegit el llibre de "Com llegir bé en públic" hem decidit que ja que hem de fer un munt d'exposicions i que quan siguem mestres haurem d'estar constantment comunicant-nos amb els nostres alumnes, és molt adequat fer un decàleg del bon orador. L'hem fet entre tota la classe ha quedat força llarg. Tot i així considerem que és molt complet i útil.

1) Eleborar un guió: carcassa del discurs, conjunt d'idees principals, ordenades; (segons l'objectiu o finalitat de l'autor), diferenciar el guió (propi) i el suport material complementari. El guió concebut com a eina de suport (no com a falta de preparació)

2) Respondre a les 3 preguntes (elements bàsics): Per què? (correspon a l'objectiu = informar, etc.) Què? (correspon al registre) Qui? (correspon al destinatari, públic = per respondre utilitzar recusos com: anar abans, demanar opinions, portar preparats diferents inicis de l'exposició) Com? (correpon als mitjans de suport)

3) Llenguatge oral, clar, precís i concís. No es tracta de resumir sinó trobar la paraula indicada. S'aconsegueix ser clar: frases curtes i simples, utilitzar un ordre gramatical lògic (subj. + verb), substituir les frases negatives per altres de positives (per així tenir més facilitat d'expressió i entreteniment), frases passives per actives.

4) Naturalitat en tota l'esposició oral, no és innat sinó que es pot treballar mitjançant diferents tècniques. Finalitat = argumentar convençuts

5) Saber fer ús adequat dels mitjans audiovisuals, la paraula ha de seguir tenint un aspecte rellevant. Utilitzar-ho únicament com a suport. (sobretot en l'àmbit en el qual ens trobem)

6) Retroalimentació (feedback): t'alimentes de la reacció del públic envers el teu discurs, suggereix tenir un cert grau d'empatía i saber adaptar la informació.

7) Locució: la veu (volum o intensitat = equival al cos de la lletra); vocalització (dicció) i articulació (produir tots els sons de la llengua que has decidit parlar); velocitat (saber-la regular); actitud (com es mostra el comunicador davant del públic); entoncació; respiració diafragmàtica; i silenci.

8) El discurs té una estructura: introducció (digues de què parlaràs); desenvolupament (parla'n); i conclusió (digues de què has parlat.

9) Fer ús de les aposicions i les antítesis, a partir del contrari fer entendre una idea

10) un comunicador eficaç és reiteratiu, repetir les idees (no les mateixes paraules)

La Poesia

A classe de COED ens han repartit un text de Joan Duran, que es pregunta per què callen els poetes?

Del text n'he extret unes idees principals:

1. La poesia ens ajuda a expressar el sentiment tant individual com del poble (normalment a través de metàfores o altres recursos literaris)
2. La poesia s'ha convertit en alguna cosa antiga. Utilitzem poesia "antiga o vella" per parlar del que sentim ara. La hauriem d'escriure per expressar el que sentim en aquest moment.
3. Tot es pot poetitzar

A classe hem treballat el text i hem dit que era una article d'opinió, per tant, un text subjectiu en el qual Joan Duran expressa la seva opinió de forma argumentada. La poesia ens ajuda a expressar sentiments individuals, però també de col·lectius. La poesia, actualment, es considera que només s'escriu per vendre, però realment la poesia és una arma, un element molt poderós de denúncia. A més, a nivell de comprensió, ajuda a millorar i a assolir nivells més altrs de comprensió i interpretació (relacionar amb coneixements previs). Però té un inconvenient, que demana esforç, i en la societat poc treballadora i còmode d'avui dia no encaixa massa. La gent que escriu poesia, en ocasions és perquè li compensa emocionalment, però aquesta compensació també es pot educar en aquells que no la senten.

A classe hem debatut sobre la importància de la poesia avui dia i com hem de lluitar com a futurs mestres perquè no es perdi. Per això hem memoritzat cada un de nosaltres una poesia i l'hem recitada. Jo he escollit Vora el Mar, de Jacint Verdaguer, doncs jo em sento molt identificada i propera amb el mar.

Vora la mar

Al cim d'un promontori que domina

les ones de la mar,

quan l'astre rei cap a ponent declina

me'n pujo a meditar.

Amb la claror d'aqueixa llàntia encesa

contemplo mon no-res;

contemplo el mar i el cel, i llur grandesa

m'aixafa com un pes.

Eixes ones, mirall de les estrelles,

me guarden tants records,

que em plau reveure tot sovint en elles

mos somnis que són morts.

Aixequí tants castells en eixes ribes

que m'ha aterrat lo vent,

amb ses torres i cúpules altives

d'evori, d'or i argent:

poemes, ai! que foren una estona

joguina d'infantons,

petxines que un instant surten de l'ona

per retornar al fons:

vaixells que amb veles i aparell s'ensorren

en un matí de maig,

illetes d'or que naixen i s'esborren

del sol al primer raig:

Idees que m'acurcen l'existència

duent-se'n ma escalfor,

com rufagada que s'endú amb l'essència

l'esmusteïda flor.

A la vida o al cor quelcom li prenen

les ones que se'n van;

si no tinc res, les ones que ara vénen

dieu-me què voldran?

Amb les del mar o amb les del temps un dia

tinc de rodar al fons;

¿per què, per què, enganyosa poesia, m'ensenyes de fer mon?

Per què escriure més versos en l'arena?

Platja del mar dels cels,

¿quan serà que en ta pàgina serena

los escriuré amb estels?

Un cop recitat el poema he hagut de valorar la meva recitació tenint en compte diferents aspectes:

• elecció del text
• volum
• velocitat
• la mirada
• entonació
• vocalització
• articulació
• postura
• gesticulació
• control dels nervis

La Veu

La veu és un mitjà de comunicació que no es té massa en compte socialment, però és molt important. Tècnicament es defineix com a instrument, conjunt de sons i mitjà de comunicació, però realment la veu és molt més que tot això.

La veu és un suport de la comunicació, és l'expressió del ser, doncs a través de la modulació i les cadències de la veu podem rebre molta informació de la persona que s'està comunicant per canal oral. La veu és també una eina de treball i com a mestres hem de tenir en compte que serem un referent pels nostres alumnes i haurem d'intentar que la nostra veu els afecti positivament.

Hi han veus que per algun motiu es diu que són més maques que altres, potser aquesta no seria una bona definició, potser són veus més adequades al context. Per exemple, una veu dolça serà adequada per parlar amb una persona que et demana ajuda, però si estàs interpretant el paper de l'ogre en una obra de teatre la veu adequada n'és una de aspre. Si ens hi fixem les característiques de la veu són adjectius que fan referència als sentits, dolça és una característica del gust i aspre és una característica del tacte.

La veu és un instrument fràgil que s'ha de cuidar i tractar amb delicadesa doncs és molt fàcil espatllar-la sense ser-ne conscient a mesura que passen els anys.

Per poder controlar la qualitat de la nostra veu és important la posició del cos. Les espatlles han d'estar obertes, la barbeta un xic cap amunt les espatlles alineades amb els malucs i els peus i les cames relaxades, ni tenses ni massa flexionades. També és important tenir en compte les 3 "V": el Volum, la Velocitat i la Vocalització (+ l'articulació).

Cal fixar-se en la posició de les cames relaxades, els peus separats a
l'alçada dels malucs, l'esquena recta i el cap lleugerament inclinat cap amunt

Per últim m'agradaria remarcar que l'actitud és molt important, doncs transmet allò que sentim, pensem i vivim i l'actitud està estretament relacionada amb allò que anomenem col·loquialment "el to de veu". L'actitud, per tant, es mostra sobretot amb la veu.