La Poesia

A classe de COED ens han repartit un text de Joan Duran, que es pregunta per què callen els poetes?

Del text n'he extret unes idees principals:

1. La poesia ens ajuda a expressar el sentiment tant individual com del poble (normalment a través de metàfores o altres recursos literaris)
2. La poesia s'ha convertit en alguna cosa antiga. Utilitzem poesia "antiga o vella" per parlar del que sentim ara. La hauriem d'escriure per expressar el que sentim en aquest moment.
3. Tot es pot poetitzar

A classe hem treballat el text i hem dit que era una article d'opinió, per tant, un text subjectiu en el qual Joan Duran expressa la seva opinió de forma argumentada. La poesia ens ajuda a expressar sentiments individuals, però també de col·lectius. La poesia, actualment, es considera que només s'escriu per vendre, però realment la poesia és una arma, un element molt poderós de denúncia. A més, a nivell de comprensió, ajuda a millorar i a assolir nivells més altrs de comprensió i interpretació (relacionar amb coneixements previs). Però té un inconvenient, que demana esforç, i en la societat poc treballadora i còmode d'avui dia no encaixa massa. La gent que escriu poesia, en ocasions és perquè li compensa emocionalment, però aquesta compensació també es pot educar en aquells que no la senten.

A classe hem debatut sobre la importància de la poesia avui dia i com hem de lluitar com a futurs mestres perquè no es perdi. Per això hem memoritzat cada un de nosaltres una poesia i l'hem recitada. Jo he escollit Vora el Mar, de Jacint Verdaguer, doncs jo em sento molt identificada i propera amb el mar.

Vora la mar

Al cim d'un promontori que domina

les ones de la mar,

quan l'astre rei cap a ponent declina

me'n pujo a meditar.

Amb la claror d'aqueixa llàntia encesa

contemplo mon no-res;

contemplo el mar i el cel, i llur grandesa

m'aixafa com un pes.

Eixes ones, mirall de les estrelles,

me guarden tants records,

que em plau reveure tot sovint en elles

mos somnis que són morts.

Aixequí tants castells en eixes ribes

que m'ha aterrat lo vent,

amb ses torres i cúpules altives

d'evori, d'or i argent:

poemes, ai! que foren una estona

joguina d'infantons,

petxines que un instant surten de l'ona

per retornar al fons:

vaixells que amb veles i aparell s'ensorren

en un matí de maig,

illetes d'or que naixen i s'esborren

del sol al primer raig:

Idees que m'acurcen l'existència

duent-se'n ma escalfor,

com rufagada que s'endú amb l'essència

l'esmusteïda flor.

A la vida o al cor quelcom li prenen

les ones que se'n van;

si no tinc res, les ones que ara vénen

dieu-me què voldran?

Amb les del mar o amb les del temps un dia

tinc de rodar al fons;

¿per què, per què, enganyosa poesia, m'ensenyes de fer mon?

Per què escriure més versos en l'arena?

Platja del mar dels cels,

¿quan serà que en ta pàgina serena

los escriuré amb estels?

Un cop recitat el poema he hagut de valorar la meva recitació tenint en compte diferents aspectes:

• elecció del text
• volum
• velocitat
• la mirada
• entonació
• vocalització
• articulació
• postura
• gesticulació
• control dels nervis