El nostre objectiu alhora de fer l'exposició ha estat que els nostres companys entenguin que la nostra amistat ve de molt més enllà de la universitat i com la Gimnàstica Artística ha afectat a la nostra relació. És per això que hem triat uns temes en concret sobre els quals parlar.
- Primera competició: La primera competició va ser quan fèiem 3r de primària. Tot just feia 3 mesos que havíem començat la gimnàstica i va ser el primer cop que vam haver d'enfrontar-nos als nervis i la pressió de la competició. També, però, vam haver de donar-nos ànims entre totes les companyes de l'equip i aquest va ser un valor que la nostra entrenadora donava importància.
- Alçada: L'Alba i jo sempre hem tingut una alçada molt semblant i a les competicions de la federació catalana, al acabar, sempre es feia una desfilada en ordre d'alçada de manera que teníem un problema a l'hora de decidir qui era la primera de la fila, la que a més, portava la mascota (un ós de peluix). Per tant, vam decidir que una competició aniria ella davant i una altra jo.
- Mireia: La Mireia va ser la nostra primera entrenadora, però no només va ser la que ens va iniciar en la gimnàstica, sinó que també ens va transmetre molts valors importants. A més, era una noia molt dolça i això és el que més recordem d'ella. Va haver de marxar a entrenar a Vic i com a record ens va deixar un petit conillet de peluix que encara guardem totes dues. Al cap d'uns anys de seguir-la veient a les competicions de la federació catalana la Mireia va patir un accident de cotxe i va morir. Nosaltres no l'hem oblidada ni la oblidarem.
- Competicions: Cada anys fèiem 3 competicions de la federació catalana i dues al nostre gimnàs. A les competicions ens havíem de donar suport entre les companyes perquè vivíem moments de pressió. Tot i així ens ho passàvem molt bé perquè ens agradava molt competir. Per situar-nos anomenaré els 4 aparells dels que consta la gimnàstica artística: la barra, el salt, el terra i les asimètriques.
- Dinars: Després de les competicions, un cop ja estàvem relaxades, anàvem a dinar juntes amb els nostres pares i la resta de l'equip. Era un moment important perquè ens unia més. A més, els nostres pares van establir una gran amistat i gràcies a això ha estat molt més fàcil per a nosaltres ser amigues.
- INEFC: Alguns estius anàvem al que nosaltres anomenem INEFC, un casal d'estiu de gimnàstica artística. Això va enfortir la nostra amistat perquè no només ens veiem a l'escola, sinó també a l'estiu fent aquest esport que tant ens agrada.
- Andorra: Cada anys anàvem a Adorra 3 dies a fer una exhibició amb els gimnastes andorrans. Els matins entrenàvem i a les tardes fèiem alguna activitat per relaxar-nos. La única diferència de les competicions era que la barra la fèiem per parelles, i l'alba i jo sempre vam anar juntes, i el terra, que el fèiem tot l'equip junts i en un parell d'ocasions fins i tot ens vam unir amb l'equip masculí de Gimnàstica Artística.
- Companyerisme: Aquest és un sentiment que hem volgut destacar perquè ha estat present des del primer dia que vam començar la gimnàstica artística.
L'Alba i Jo ja no pràctiquem aquest esport que tant ens ha donar, tot i així seguim en contacte amb la gimnàstica, ella donant classes de gimnàstica i jo a través de la meva germana petita que ha heredat de mi la passió per la gimnàstica i a la qual ajudo a preparar les seves competicions. A més, l'Alba i jo seguim tenint els valors que vam aprendre d'aquest esport.
A continuació deixo el Prezi que hem preparat l'Alba i jo, esperem, totes dues, que us agradi molt i els que heu estat a l'exposició, que hagueu gaudit amb la nostra petita presentació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada