La Comunicació i la Competència Comunicativa

L'ésser humà és un ésser social i una de les seves característiques distintives és la parla, el fet de aprendre a parlar, comunicar-se és una experiència social. La Comunicació és l'intercanvi d'informació entre subjectes. Tots els éssers humans tenim la capacitat per desenvolupar la comunicació, és a dir, tenim la competència comunicativa. Podem dominar la llengua, però si no som eficaços significarà que tenim una competència comunicativa baixa.

Per ser competents comunicativament hem de dominar quatre àmbits:

- la competència lingüística/gramatical: fa referència al domini del codi lingüístic i s'ocupa del nivell fonològic, és a dir, del so, del nivell morfològic, del nivell sintàctic i del nivell lèxic i semàntic.

- la competència sociolingüística: fa referència a les regles socioculturals d'ús, per tant, depèn de la situació, l'objectiu i acords en la interacció (per exemple el fet de dir - Bon profit - abans de començar a menjar).

- la competència discursiva: fa referència a la combinació de formes gramaticals i significants per aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere. Quan parlo de coherència em refereixo a que les diferents oracions d'un text no siguin contradictòries, que tinguin una relació (es poden utilitzar connectors). Per text cohesionat em refereixo que el text respongui a l'objectiu i finalitat que té vist com a una unitat.

- la competència estratègica: fa referència a les estratègies de comunicació verbal i no verbal que es poden utilitzar per compensar limitacions i insuficiències, és a dir, el fet de tenir recursos per evitar les limitacions i perquè l'acte de comunicació tingui un millor resultat.

Quan pensem en un bon comunicador majoritàriament ens fixem en les competències estratègiques, recordo un parell d'exemples de persones que considero bones comunicadores i són l'Alfred Picó i l'Oriol Junqueras.