El llenguatge és una eina a
través de la qual ens expressem i pensem però normalment és simplificat en la
definició que és un mitjà de comunicació. La realitat és que és molt més que un
mitjà de comunicació, és el distintiu de l''ésser humà i la seva funció capital
és transmetre informació.
El llenguatge per una banda
ens permet organitzar l'entorn, és a dir, categoritzar. Gràcies a ell podem
anomenar i classificar el que ens envolta i reduir i ordenar les percepcions de
l'entorn. Per altra banda el llenguatge ens permet el pensament, cal la implicació
de tots dos factors per poder portar-se a terme tant l'acció de parlar com la
de pensar, això ho va desenvolupar Lev Vigotsky. L'autoexpressió, és a dir, el
fet de dialogar amb nosaltres mateixos, també és possible gràcies a
l'existència d'aquest llenguatge que ens permet desenvolupar els nostres propis
pensaments. A més, el llenguatge és el
suport de la memòria, té un paper molt important en la formació de la identitat
personal i ens ajuda a transmetre coneixements de generació en generació doncs
la realitat en paraules es pot recordar.
El llenguatge, com he dit
anteriorment, és un distintiu de l'ésser humà, és un monument de la naturalesa.
Tothom té el mecanisme d'adquisició de llenguatge, és a dir, tothom està
preparat per descobrir el funcionament de la llengua, és una condició
sinecuanum de l'ésser humà. Aquest mecanisme fa possible l'aprenentatge
lingüístic i aquest procés es realitza en el còrtex cerebral, que també marca
els límits de l'aprenentatge. Naixem amb la prediscposició a aprendre llengües,
el mecanisme és capaç de detectar la llengua de l'entorn i ens fa capaços
d'aprendre-la, com ho fa? doncs durant el primer any de vida observa,
descobreix i aplica l'estructura de la llengua i és per aquest motiu que ens
resulta més fàcil aprendre llengües que tenen una estructura semblant (per
exemple: una persona que parli català li serà relativament fàcil aprendre
italià perquè totes dues són llengües romàniques i tenen una estructura
semblant).
Però, què és la llengua? la
llengua és un sistema de signes orals propi d'una comunitat, i dic sistema i no
conjunt perquè hi ha una relació entre aquests signes orals. Cal recordar que
llengua no és el mateix que dialecte, un dialecte és una varietat dialèctica
parlada en una àrea geogràfica concreta (per exemple el balear). Hi ha entre
unes 3500 i 4000 llengües el món per uns 200 països i això dona una mitjana de
entre 16 i 20 llengües per país. És evident que no tots els països tenen unes
16 llengües i amb això vull dir que hi ha un gran desequilibri, hi han països
amb poques llengües i altres amb moltíssimes.
Una llengua és llengua quan
els cinc nivells tenen estructures pròpies. Quins 5 nivells? doncs el sistema
de signes orals que he anomenat en la definició de llengua s'organitza en
diversos nivells i són aquests cinc:
- el nivell pragmàtic:
s'encarrega del discurs, és a dir, del sentit i hi té una gran influència la
corba melòdica.
- el nivell semàntic: dóna
significat a la oració i la paraula.
- el nivell sintàctic: dóna
una estructura a les oracions.
- el nivell morfològic:
s'encarrega de la forma interna de les paraules.
- el nivell fonètic:
s'encarrega del so.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada